dimarts, 28 d’agost del 2012

MAS DE BARREDA: MEMORIA 2012. MILLORA DE LA PISTA

La pista d'accés al Mas de Barreda des de sempre ha estat un gran entrebanc per l'accés al mas.


Les peticions a la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural  al final han tingut resposta.    La necessitat d'actuar a "Costa de les Costes" bosc d'una cinquantena d'hectàrees situat a l'obac de Barreda han portat aquest estiu la millora de la pista actual i la seua connexió amb el poble de Sapeira.
Forestal Catalana, empresa publica de la Generalitat de Catalunya ha fet una feina excel.lent. Amb molt poc temps i sense suposar cap tipus de molèstia a l'hora de transitat per la pista ha convertit un "cami de cabres" en una "autovia de muntanya"
Estem d'acord que no els hauria costat res fer arribar la màquina fins el mas, estem d'acord que la pista s'ha engravar per evitar que les pluges la facin malbé..... 












Però cal dir que ara TENIM UNA EXCEL·LENT PISTA!

divendres, 24 d’agost del 2012

15 AGOST FESTA AL MAS DE BARREDA

La Maria, l'Amor i la Lola, entre les 3 més de 260 anys. Aquest 15 d'agost tota la família i els amics que compartien el mas varem celebrar un dinar de germanor. Les tres son filles del mas, Elles hi han viscut, des que elles van marxar el mas va quedar buit.
Aquesta festa és el punt de sortida pel nou Mas de Barreda: Un espai integral de Natura.
Més de 1000 anys d'historia ens donen la suficient embranzida  per iniciar aquesta nova etapa.
Gracies a tots els que com nosaltres, ja estimeu el Mas de Barreda.





dimecres, 22 d’agost del 2012

LA CREACIO DEL COMPTAT DE RIBAGORÇA, XARRADA A CÀRREC DE CARLES BARRULL ARENY DE NOGUERA


ARENY DE NOGUERA • El Centre d’Estudis Ribagorçans (Cerib) ha programado una serie de actos para conmemororar el 690 aniversario de creación del Comtat de Ribagorça y el 600 aniversario de Alfons el Vell. Los actos de conmemoración se iniciaron ya el pasado 11 de agosto en la Casal dels Voltors de La Torre de Tamúrcia (La Terreta), dentro de la III Jornada Cultural Coneix la Terreta, organizada per la Associació Cultural de la Terreta, Amics de la Terreta, Centre de Natura Mas de Barreda y el CERIb. El sábado 17 de agosto en Casa l’Espardenyer d’Areny de Noguera tuvo lugar una conferencia sobre el tema de los dos aniversarios a cargo de Carles Barrull, representante del Cerib. Por último, hoy miércoles el Castell de Benabarre acogerá una conferència sobre la relación de este municipio con el Comtat de la Ribagorça.
PUBLICAT PER LA MANYANA DE LLEIDA. 23 d'agost

diumenge, 19 d’agost del 2012

EL GOVERN D'ARAGO DONA LLUM VERDA A LA L'AMPLIACIO DE CERLER PER CASTANESA



La DGA desbloquea al fin la ampliación de la estación de Cerler por Castanesa

La declaración del proyecto de interés general se aprobará en unos días tras haberla pospuesto el PAR hace más de un año Aramón ajusta el diseño a las prescripciones del Inaga y el resto de sectores se aparcan.

La ampliación de la estación de Cerler por el valle de Castanesa tendrá el visto bueno definitivo en tan solo unos días, cuando el Consejo de Gobierno de la DGA apruebe la declaración del proyecto de interés general y cierre así cinco años de tramitación administrativa. Este paso supone toda una declaración de intenciones por parte del Ejecutivo de Rudi, ya que desde ese momento empezará a correr el plazo de dos años para iniciar los trabajos. De no cumplirse, se bloqueará de nuevo toda la actuación al tener que redactarse una nueva evaluación de impacto ambiental.

El proyecto de interés general tan solo incluye la ampliación de Cerler por el valle de Castanesa y deja «en suspenso» el desarrollo de los otros tres sectores previstos, que se dejan para más adelante y deberán someterse a la preceptiva evaluación ambiental para cumplir el sueño del grupo Aramón de lograr el mayor dominio esquiable del país. El objetivo era lograrlo en 16 años, aunque la crisis económica imposibilitará cumplir los plazos de un desarrollo que requiere una inyección global de casi 400 millones de euros.Los esfuerzos se centrarán en el denominado «dominio de Castanesa», que engloba un área esquiable de casi 55 hectáreas de superficie y que tendrá como principal atractivo la apertura de un nuevo acceso que acercará la estación a Cataluña, Francia y Levante. De hecho, a solo 15 kilómetros está proyectada la vía rápida que comunicará Lérida con el valle de Arán.Para hacerlo realidad, se tendrán que invertir, al menos, 186,5 millones. Las actuales restricciones del mercado financiero para respaldar grandes proyectos, unidas al elevado endeudamiento del grupo Aramón, impondrán su ejecución por fases. Oficialmente, la documentación presentada por Aramón recoge la intención de hacerlo en cuatro años, pero los propios promotores son conscientes de que se necesitará más tiempo porque parte del dinero deberá salir del desarrollo inmobiliario asociado al proyecto.El PAR pospuso la aprobación hace más de un año ante la cercanía de las elecciones y adujo que faltaba un trámite por parte de la Dirección General de Turismo, lo que congeló el objetivo de sus antiguos socios del PSOE de dar el visto bueno definitivo. Ahora, los aragonesistas gobiernan con el PP y han puesto punto final a las trabas: el director general de Turismo, el aragonesista Gonzalo Lapetra, estampó su firma hace solo unos días.El grupo Aramón hizo con antelación sus deberes y presentó hace más de un año sendos documentos técnicos en los que justificaba el cumplimiento de las prescripciones impuestas por el Instituto Aragonés de Gestión Ambiental (Inaga) y por la Dirección General de Urbanismo. Así lo reconoce el propio informe redactado por la DGA, que detalla todas las adaptaciones, medidas preventivas y correctoras, restauraciones de los terrenos y planes de vigilancia exigidos de antemano en la declaración de impacto ambiental.En la lista se incluye la eliminación de una pista de esquí y sus extensiones por ubicarse en áreas de calidad natural alta o muy alta, la modificación de otras para ajustarse a la orografía del terreno y la minimización de desmontes. También se han redimensionado las balsas de la Pleta Vella y Salses, necesarias para acumular el agua requerida para alimentar los cañones de innivación.Aramón se ha comprometido igualmente a señalizar los cables de la telecabina de Fonchanina y cuatro de los remontes para evitar el impacto de aves. La integración paisajística se mejorará con el soterramiento de los cimientos de hormigón diseñados para sustentar «postes, señalizaciones, paneles y estructuras». Las medidas correctoras incluyen la futura construcción de una red de drenaje y un separador de hidrocarburos en los aparcamientos previstos en Benifons y Fonchanina.
Con estos cambios no se acabarán los ajustes, ya que el holding de la nieve también estará obligado a presentar sendos planes de restauración de los terrenos y de vigilancia ambiental, complementado con otro de difusión. Los proyectos constructivos requerirán de validación y, antes de todo, se deberán acometer las expropiaciones, cuya declaración de «utilidad pública e interés social» cuenta con el visto bueno de la DGA.

El grupo Aramón aspira a construir la primera telesilla antes de finalizar la legislatura

El holding de la nieve prevé que la estación de Cerler crezca por fases ante la coyuntura económica y las dificultades de financiación
La previsión era culminar Castenesa en solo cuatro años, pero su desarrollo se alargará.

ZARAGOZA. El holding aragonés de la nieve, Aramón, aspira a iniciar las obras de ampliación de la estación de Cerler antes de que finalice la legislatura, lo que pasaría por la construcción de una primera telesilla para comunicar el futuro dominio esquiable con las actuales instalaciones. Así lo aseguraron fuentes oficiales del Gobierno de Aragón, que remarcaron que la resolución del problema financiero por el que atravesaba el grupo permite afrontar la planificación de futuros desarrollos. Eso sí, resaltaron que los plazos están supeditados a la evolución de la economía.

El informe de la DGA por el que se aprueba el interés general de la ampliación de Cerler especifica que la previsión era desarrollar el dominio de Castanesa en tan solo cuatro años. En la primera fase se incluye el desarrollo del frente de nieve de Castanesa, «sus accesos por el eje de Baliera, las pistas principales y la conexión con la actual estación de Cerler», para lo que estimaban tres años de trabajo. Con posterioridad, se acometerían el resto de actuaciones.
El Gobierno de Aragón, que comparte a partes iguales con Ibercaja el accionariado de Aramón, ni siquiera se atreve a esbozar un cronograma para concluir el dominio de Castanesa, que ocupa un área esquiable de casi 55 hectáreas. Lo que sí tiene muy claro es que se debe impulsar la tramitación de los proyectos de infraestructura y edificación para estar en disposición de iniciar las obras en cuanto cambie el ciclo económico. « La crisis es muy complicada, pero la intención es acometer los proyectos y al final de la legislatura, cuando mejore la situación económica, desarrollarlos», subrayaron las citadas fuentes oficiales del Ejecutivo.
Si se cumplen las expectativas, el año que viene estarían más que lanzados los proyectos para, en el momento que se pueda, iniciar la ampliación de la estación desde la zona de Basibé. Este collado es el punto de unión entre el valle de Castanesa y las actuales pistas, por lo que se podrían acometer la primera telesilla sin un gran desembolso económico en un plazo de dos años y evitar así retomar toda la tramitación ambiental. «Habrá que acometer las obras poco a poco y hay que asumir que se van a alargar por la situación económica», señalaron.
Parte del trabajo que queda de planificación para ampliar Cerler por el valle de Castanesa se completó hace más de un año. El equipo de arquitectos del despacho de Norman Foster entregó a Aramón los proyectos básicos de las instalaciones que le encargó. Entre ellas, el edificio principal de Castanesa y la cafetería-restaurante diseñada para el pico de Tous.
La declaración del proyecto de interés general supone el paso definitivo para rentabilizar la inversión millonaria de Aramón en la compra de parte de los terrenos. Para ello, la sociedad de Castanesa (incluida en el holding) solicitó un crédito a Bankinter por un importe de 20,5 millones que debe devolverse en enero de 2015. «Con la aprobación se evita que decaiga todo el proceso administrativo y se evita perder las expectativas urbanísticas de los suelos. Se ha hecho una importante inversión que Aramón tiene que rentabilizar en el futuro», indicaron desde la DGA.
Créditos y plusvalías
El grupo confiaba en cubrir la inversión, valorada inicialmente en 186,5 millones de euros, con una combinación de créditos y recursos propios, ya que prevé la venta de suelo destinado a hoteles y apartamentos. No obstante, los socios son muy conscientes de que las plusvalías tendrán que esperar porque la recuperación del mercado inmobiliario es incierta.
La intervención urbanística es precisamente lo que genera más controversia y cuenta con el rechazo de los colectivos conservacionistas, aunque el Consejo de Ordenación del Territorio de Aragón lo respalda con firmeza. «El incremento de viviendas vendrá acompasado con el propio incremento de las actividades que se vayan generando en torno a la construcción y explotación de la ampliación de la estación. Los beneficios pueden reflejarse en los núcleos de población más próximos», señaló para informar favorablemente el proyecto.
A esto se añade otra dificultad, el propio endeudamiento de la sociedad, que tuvo que refinanciar los créditos con los bancos. Aramón y sus empresas participadas adeudaban 88,8 millones de euros esta primavera y atravesó un grave tensión de tesorería, agravada por las pérdidas de la última temporada, que llevaron este verano a aprobar finalmente una ampliación de capital para cumplir con sus compromisos.
El sector de la nieve
Los planes de la DGA no solo se limitan a la ampliación de Cerler, sino que también pasan por potenciar los valles de Tena y Aragón con su unión, para lo que se necesita una importante inversión que difícilmente se logrará a corto y medio plazo. Lo que se ha descartado es el desarrollo urbanístico previsto en Panticosa para reflotar la estación. El alcalde, el popular Ricardo Laguna, busca ahora fórmulas alternativas.

AGAFAT DEL "HERALDO DE ARAGON" DIUMENGE DIA 19 D'AGOST. EDICIO DE PAPER

dijous, 16 d’agost del 2012

690 ANYS DE CREACIÓ DEL COMTAT DE RIBAGORÇA (1322) I DELS 600 ANYS D' ALFONS EL VELL (1412) XERRADA A CARREC DE CARLES BARRULL, ARENY DE NOGUERA, DIVENDRES DIA 17 A LES 19,30

ACTES EN COMMEMORACIÓ DELS 690 ANYS DE CREACIÓ DEL COMTAT DE RIBAGORÇA (1322) I DELS 600 ANYS D' ALFONS EL VELL (1412). AGOST 2012

Divendres 17 d'agost, a Casa l'Espardenyer d'Areny de Noguera:
Conferència dins de les activitats d'estiu de l' Associació Cultural d'Areny,
19.30 h."Areny i el Comtat de la Ribagorça (1322-1412) per Carles Barrull.


dimecres, 15 d’agost del 2012

FESTA D'ESTIU DE SOPEIRA

Crònica i imatges de la III Jornada Cultural Coneix La Terreta, a La Torre de Tamúrcia



El passat dissabte 11 d'agost a La Torre de Tamúrcia (La Terreta-Tremp) es va realitzar la III Jornada Cultural Coneix la Terreta organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, Amics de la Terreta, Centre de Natura Mas de Barreda i el CERIb, amb el suport del CEIC Alfons el Vell de Gandia.
La inauguració de les jornades (a la imatge) comptà amb èls parlaments deCarles Barrull (Secretari General del CERIb); Joan Ubach (President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i Josep Maria Farré (President de l'Associació de Veïns de La Torre de Tamúrcia)
Més de seiantana persones anaren seguint les diferents conferències que es realitzaren entre el Casal dels Voltors i la Era de Perantoni i que comptaren amb xerrades de Carles Barrull (llengua a la Franja i història medieval del Comtat de la Ribagorça); Maria José Chesa (liquens, algues i cianoprocariotes), Xabier Kerexeta (mite del graller d'Agaramunda i d'Esplugafreda) i de Francesc Sala i Fillat, director i productor, i de Pepe Sevilla protagonista principal de la pel·licula "La mort del Rei", un drama de post-guerra basat amb fets reals que varen succeir a un poble de La Terreta. Acabaren les jornades , el concert de música tradicional pirinenca de l'acordionista de La Vall de Boí, Mercè Morera.
El CERIb agraeix als organitzadors, a la gent de La Torre de Tamúrcia i de la Terreta, especialment a la Familia de Perantoni,  als assistents i als ponents,en especialment als que van arribar de més lluny, l'èxit d'aquesta Jornada Cultural que poc a poc es va consolidant com una cita anual.
 
agafat del blog 

La Terreta.Cultura

dimarts, 14 d’agost del 2012

INFORMAR-SE EN CATALA A LA FRANJA


Hi ha iniciatives més locals que fan la mateixa funció, i inclouen també opinió personal dels responsablesdel web, com Notícies de la Terreta (www.sapeira.com), que fa referències a una zona de la Ribagorça compartida també amb la comarca del Pallars Jussà, ja en territori d’administració catalana.

A les comarques de la Franja de Ponent la presència del català als mitjans de comunicació té dues cares. D’una banda, el lector de premsa en català pot trobar a qualsevol llibreria de Fraga, Calaceit o Benavarri els mateixos diaris en català que a Catalunya. La cara negativa, però, és que no hi ha pràcticament mitjans en català elaborats des del mateix territori. El mateix passa amb la televisió i la ràdio: els habitants de la Franja tenen accés als canals de TVC, però pràcticament no hi ha emissores locals en català. Cap dels mitjans públics del govern d’Aragó dedica ni un minut de la programació al català ni a l’aragonès, en atenció als ciutadans parlants d’aquestes llengües.
Premsa
A la comarca del Matarranya, al sud de la Franja, s’hi distribueix el diari Comarques Nord, que cobreix el sud de la Franja, el nord del País Valencià i la comarca dels Ports. Amb la seu central a Morella, el diari elabora continguts específics del Matarranya. El grup editor també publica el mensual gratuït Notícies del Matarranya. Aquesta és l’única experiència de premsa generalista en català elaborada des de la Franja. A la resta de comarques, els lectors catalanoparlants poden trobar la mateixa oferta de diaris en català que hi ha al Principat, però cap d’elaboració pròpia. Els dos diaris de Lleida, Segre, amb edició en català i castellà, i La Mañana, en castellà però amb alguns articles en català, elaboren continguts específics sobre la Franja i, en ciutats com ara Fraga, són els diaris més consumits per damunt dels aragonesos Heraldo, El Periódico de Aragón i Diario del Alto Aragó, tots tres en castellà. Al sud, Diario de Teruel i La Crònica inclouen un article setmanal en català.
Ràdio
El panorama pel que fa a la ràdio no és millor. Ràdio Matarranya emet del tot en català, però és l’única. Ràdio Fraga, de titularitat municipal, fa programació musical i butlletins en castellà, tot i que té en català un programa setmanal dedicat al folklore local. A Fraga hi ha corresponsalies de cadenes estatals que fan desconnexions amb informació local, en castellà, però respectant declaracions en català de polítics locals i altres protagonistes.
Televisió
Fruit d’un acord entre el govern d’Aragó i el català s’han posat repetidors perquè els canals de TVC arribin a les comarques de la Franja. El grup lleidatà Segre, que emet Lleida TV en català, té dues llicències
de TDT local concedides a la Franja, encara per desenvolupar. ■

PUBLICAT PER L'AVUI EL PUNT 12 AGOST





dimecres, 8 d’agost del 2012

BOLCA UN TAILER A LA N-230 AL TERME D'ARENY DE NOGUERA


Accidente ocurrido en el kilómetro 102,200 de la  N-230 .

Un camionero ha resultado herido leve este miércoles por la mañana en un accidente de tráfico en el kilómetro 102 de la N-230 a la altura del municipio oscense de Areny de Noguera.


Según fuentes de los bomberos de la comarca de la Ribagorza, el suceso tuvo lugar sobre las 6.00 de la mañana cuando un tráiler que transportaba fruta volcó sobre la calzada provocando su corte total durante varias horas.



El conductor del vehículo ha resultado herido leve y ha sido atendido en el lugar de los hechos. 



Se han producido retenciones en ambos sentidos de la carretera hasta que los usuarios se han podido desviar por un itinerario alternativo.



Además de los Bomberos del parque de Benabarre del Servicio de Extinción de Incendios, Salvamento y Protección Civil de la Comarca de la Ribagorza han intervenido los Bomberos de la Generalitat de Catalauña de Pont de Suert y la Guardia Civil de tráfico. Para retirar el vehículo siniestrado se ha requerido la presencia de dos camiones-grúa de gran tonelaje.

Publicat por Heraldo.es

dilluns, 6 d’agost del 2012

LA MILLOR MANERA DE PREVENIR INCENDIS AL BOSC



Un català, una cabra



La pastura com a millor prevenció dels incendis. Convençuts d'això, i després dels greus incendis de l'Alt Empordà, s'ha iniciat la campanya "Un català, una cabra", que vol impulsar la ramaderia per netejar els boscos. El govern estudia ampliar un programa que ja funciona amb alguns pastors, que porten el seu ramat a desbrossar a canvi d'una compensació econòmica.

diumenge, 5 d’agost del 2012

"LA MORT DEL REI" ESTRENA A LA TERRETA



III JORNADA CULTURAL "CONEIX LA TERRETA"


XX TROBADA DE LA TERRETA


XX TROBADA DE LA TERRETA
LA TORRE DE TAMURCIA
11 AGOST 2012

Programació d’actes

12:00  Pedalada per la Terreta
Sortida des del Castellet i arribada a la Torre de Tamurcia. Per participar-hi apuntar-se a Can Rocamora
12:00 Pel·lícula “20 anys de trobades a la Terreta”. A l’era de Perantoni.

17:00 Santa Missa
18:00 Campionat de Botifarra.
18:30 Campionat de bitlles catalanes.
19:30 Pel·lícula “20 anys de trobades a la Terreta”. A l’era de Perantoni.
20:30 Ball de tarda amb FLASH
21:30 Sopar de germanor a la plaça del poble.
00:00 Ball fi de festa amb FLASH i ROSENDO I LES MULATES DE FOC.
03:00 Xocolatada de matinada

Durant tot el dia estarà oberta l’exposició de fotos antigues “records de la Terreta en blanc i negre” a l’era de Perantoni.
Els tiquets del sopar estan a la venda fins el dia 7 d’agost a Can Rocamora o a la gasolinera.