divendres, 26 d’agost del 2011

L'OFICI DE PASTOR







El pastor neix, no es fa”, assegura assegut en un banc a Llessui (Pallars Sobirà) Antoni Peiró, conegut com a Safalla.Unes quantes valls més enllà,en un bar deTaüll (Alta Ribagorça), sentim la mateixa frase, en boca d’Àngel Lapedra,de caBellita. Tots dos són pastors d’ovelles, tots dos són nascuts a la dècada dels cinquanta, i cap dels dos té perspectiva de relleu per al seu ramat. La situació es repeteix arreu del Pirineu. Trobar joves que vulguin agafar el relleu dels ramats d’ovelles de les seves famílies és complicat. Els animals requereixen atenció constant i no entenen d’horaris laborals, vacances o caps de setmana, especialment en aquest tipus de ramaderia, anomenada extensiva ,en què es passen gran part de l’any pasturant al’aire lliure. Però hi ha joves que s’hi han animat. David Moliens enseya satisfet la seva explotació a Sant Joan de Vinyafrescal (Pallars Jussà): “La meva família tenia 200 ovelles, però no tenia terres. Jo no tenia ganes de treballar manat per altres i vaig decidir fer créixer l’explotació familiar. He invertit molts diners i ara tenim terres, granges, instal·lacions modernitzades, maquinària...” I amb 31 anys ja té 1.800 caps de bestiar, que es passen deu mesos cada any pasturant en prats.

Més ovelles i cabres, però, assegura que no ha volgut dir més feina:“La dimensió gran del ramat és per tenir més qualitat de vida, ja que et permet llogar gent i això vol dir que pots fer dies de festa”. Així que des de fa quatre anys té contractat l’Alexei, un romanès que ja coneixia l’ofici al seu país. En canvi, afegeix David Moli: “El meu tiet té 500 ovelles i no pot contractar ningú, i és molt més esclau de la feina que jo”. Contràriament al que ha fet aquest jove pallarès, ni el Safalla ni l’Àngel de ca Bellita han modernitzat les quadres on guarden les ovelles quan neixen, quan estan malaltes o a les nits de l’hivern (això últim en el cas del Safalla, ja que el pastor de Taüll a l’hivern fa la transhumància cap a Lleida). Diuen que pels anys que els queden portant el ramat ja no val la pena la inversió que haurien de fer. Quanparlen de relleu, tots dos pensen només en la família, on no hi ha cap jove que vulgui menar ramats. Cap dels dos confia gaire en la possibilitat que arribi algú que no ve de pagès a dedicar-se a cuidar bestiar.Tot i això, el Safalla col·labora ambl’Escolade Pastors, que des de fa tres anys impulsa l’associació Agrípia, del Pallars Sobirà, i ha acollit diversos estudiants en pràctiques. Tant des de l’Escola com els mateixos ramaders saben que començar de zero és quasi impossible, i per això la solució que proposen des d’Agrípia és trobar pastors grans sense relleu que vulguin traspassar l’explotació. Però no és fàcil l’entesa entre els més veterans i els joves. Malgrat la desconfiança cap a lespossibilitats d’un relleu, els pastors consideren que és imprescindible que hi continuï havent ramats a les muntanyes de lPirineu per mantenir els prats i els boscos nets. “El dia que no hi hagi els ramats, què passarà?”, es pregunta el Safalla. I continua: “En un lloc ple de cabres i ovelles no calen agents forestals que netegin el bosc, perquè ja ho fan els animals”. I l’Àngel,de Taüll, assegura que sense ramats “d’aquí uns anys no es podrà passar per la muntanya”. El pastor de Llessui, el Safalla, celebra que els últims 4 o5 anys han rebut més suport de laGeneralitat per aquesta funció dels ramats, però considera que encara en caldria més:“Els polítics han d’entendre que la nostra feina no implica només criar bestiar, sinó que treballem pel mediambient”. Mentrestant, des de l’Escola de Pastors mantenen l’optimisme amb el convenciment que es podran mantenir els ramats a les muntanyes a través de la incorporació de noves generacions. I posen xifres als resultats que de moment ja ha donat l’escola: dels 45 alumnes dels dos primers anys (se n’han fet tres edicions), 10 ja estan tirant endavant una explotació ramadera, 10 estan contractats per cuidar temporalment o de manera indefinida un ramat i 10 més tenen clar el projecte que volen impulsar i estan buscanton ubicar-se.



dijous, 25 d’agost del 2011

CADA COP SOM MÉS ELS QUE DEFENSEN L'OS.



Aprofitar la presència d’óssos com un atractiu per al turisme basat en la natura. Aquest és l’objectiu dels itineraris guiats pels hàbitats d’aquesta espècie que el Pallars Sobirà acull des d’aquest mes, seguint el model que utilitzen des de fa anys comunitats com Aragó i Cantàbria. Es tracta d’itineraris d’entre dos i sis hores amb grups d’entre cinc i deu persones, que surten d’Isil i recorren muntanyes del municipi d’Alt Àneu. Els promotors d’aquesta iniciativa, la Fundació Ós Bru en col·laboració ambAcciónatura, assenyalen que aquesta activitat pretén afavorir l’ocupació local a través del turisme i contribuir al coneixement de l’ós bru. Tres persones del Pallars Sobirà (dos monitors i un guia) treballen en aquests recorreguts guiats, que es prolongaran fins al setembre. Acciónatura va assenyalar que, des de la inauguració d’aquests itineraris, estan fent “cada dia sortides de dos hores”. El preu és de 6 euros per persona, si bé els menors de fins a 12 anys paguen 3 euros. El trajecte és gratuït per a menors de fins a 5 anys. Demà està previst el primer gran recorregut, anomenat La senda de l’ós. Membres de l’organització van assenyalar que ja han rebut reserves per a aquesta sortida i les que faran el mes que ve. En aquest cas, el preu és de 15 euros per persona. “És molt difícil arribar a veure un ós”, van destacar les mateixes fonts, que van assenyalar que el principal objectiu d’aquestes sortides és conèixer el medi natural on viu aquesta espècie.Tot i que els plantígrads són esquius i escassos (al voltant d’una trentena al Pirineu central), la presència de com a mínim un aAlt Àneu ha estat confirmada aquest mes. Els promotors han comptat amb la col·laboració del Parc de l’Alt Pirineu, l’ajuntament d’Alt Àneu i l’entitat municipal descentralitzada d’Isil. En aquest poble s’està construint un centre d’interpretació sobre l’ós.

“L’ós no salvarà l’economia d’unacomarca, però hi pot ajudar”

El president de la Fundació Ós Bru, Guillermo Palomero, va explicar ahir que les rutes guiades a Alt Àneu “no són viables per si soles”, però poden ser-ho en el marc del projecte de la Casa de l’Ós, un centre d’interpretació en obres a Isil. En aquest sentit, va assenyalar que la Casa de l’Ós en funcionament a Cantàbria “ha desenvolupat una activitat que li permet autofinançar-se i mantindre els llocs de treball, sempre amb persones de la zona”. Palomero va indicar que aquesta iniciativa té com a objectiu afavorir una imatge positiva de l’ós,“capaç de ser un atractiu i una marca per al territori que l’acull”.“L’ós no pot salvar l’economia d’una comarca, però és un element que hi pot contribuir”, va afirmar.





dijous, 18 d’agost del 2011

UN BOSC DE SANTA ENGRACIA, ESPAI PER UN ESTUDI CIENTIFIC



Deu dies vivint a la intempèrie als boscos de Tremp i Salàs de Pallars, alimentant-se d’allò que poden recollir, com pinyons i glans. Demà finalitzarà l’experiment que l’investigador Leo Pruinboom i una desena de voluntaris d’Holanda,Alemanya i Àustria han portat a terme per a un estudi titulat L’origen. La tesi que defensa Pruinboom, fisioterapeuta d’origeholandès i professor associat a la Universitat de Girona, es basa en la idea que alguns aspectes de la vida moderna exerceixen una influència negativa en el sistema immunològic humà i afavoreixen patologies com la depressió, la fatiga crònica i la fibromiàlgia, entre d’altres. “La vida actual és de ciència-ficció per a la nostra genètica, que té una capacitat d’adaptació molt lenta”, va assegurar el responsable de l’estudi, que pronunciarà demà una conferència aTremp. Com a alternativa, planteja períodes de vida a l’aire lliure, en què les persones hagin de buscar els aliments i la beguda. La prova, que haurà de servir com a base en l’elaboració de teràpies, va reunir set homes i tres dones, persones amb diferents condicions físiques, entre els quals hi havia alguns prediabètics.Tots es van sotmetre a exàmens mèdics previs a l’experiment i tornaran a examinar-se en els pròxims mesos per determinar els efectes de la seua estada als boscos. Els participants han perdut uns set quilos cada un. Alguns van assegurar que se senten plens d’energia i més relaxats que abans de l’experiment. Aquest grup va col·laborar en la neteja de l’entorn d’un embassament de l’ADF de Salàs de Pallars.





El investigador holandés Leo Pruimboom está llevando a cabo un estudio científico en los aledaños del municipio de Tremp, donde se ha aislado en el bosque junto a diez pacientes para demostrar que llevar a cabo una vida autosuficiente puede ayudar a regular decenas de enfermedades. Desde el pasado día 13 de agosto, Pruimboom y diez personas con diferentes patologías y condiciones físicas viven en el medio natural, en la zona de Santa Engràcia, alejados de todas las facilidades de la vida moderna. El grupo quiere sobrevivir, durante unos 10 días, de lo que recolecte, pesque o cace y recurrir a sus capacidades manuales para realizar lastareas básicas de supervivencia, según ha explicado a Efe el responsable del área de Recursos Naturales

del Ayuntamiento de Tremp, Josep Àngel Alert. Pruimboom, que es experto en psiconeuroinmunología, pretende probar que mantener una vida en la que uno es responsable de sus necesidades básicas, como comer, beber, termo-regular el cuerpo o resguardarse de los peligros, puede normalizar un gran número de trastornos, como la obesidad, el síndrome prediabético, la fatiga crónica, los estados depresivos u otras dolencias generalizadas. “Quiere demostrar que someter a unos individuos a unas determinadas condiciones durante diez días representa una mejora en cuarenta enfermedades en los próximos nueve meses”, señala Alert. Según Pruimboom, que es profesor de las universidades de Girona y Santiago de Compostela, el ser humano vive actualmente en un mundo que, para su genética, parece de ciencia ficción. Coches, trenes, aviones, motos y ascensores han reducido nuestra necesidad de movimiento; la calefacción y el aire acondicionado impiden que pasemos frío o calor y con el simple hecho de acudir a un supermercado tenemos a nuestra disposición cualquier tipode alimentos y bebidas.Todo ello, sostiene el investigador, provoca que nuestro sistema inmunológico esté parcialmente desactivado, ya que se hace prácticamente prescindible su intervención. Esta falta de activación del sistema inmunológico es la causante de muchas patologías y enfermedades que, según Pruimboom, se podrían mejorar con el simple hecho de volver a llevar una vida natural y autosuficiente. “Ofrecer a la epigenética lo que siempre ha conocido, la autosuficiencia, puede generar una persona mucho más resistente a una sociedad tóxica a nivel metabólico, neurológico e inmunológico”, subraya el experto. Cree que los resultados de este proyecto, que ha bautizado con el nombre de Origen, conducirán a una intervención barata y asequible para muchas personas con patologías crónicas en el ámbito europeo. Para la realización de este estudio, Pruimboom cuenta con la colaboración del Ayuntamiento de Tremp y de la entidad Estación Biológica del Pallars Jussà. Pruimboom realizó analíticas a todos los participantes antes de iniciar este proyecto y, una vez finalice, seguirá realizando durante varios meses más controles. El experto está convencido de que la salud del grupo experimentará una mejora tras esta breve experiencia de autosuficiencia y autoexigencia.



dilluns, 8 d’agost del 2011

FESTA DE LA TERRETA: LA FESTA!



Nou èxit d'assistència: prop de 100 persones van assistir a la II Jornada Cultural Coneix La Terreta que es va realitzar a Espluga de Serra. La jornada organitzada per l'Associació Cultural de la Terreta, l'Associació de Veïns d'Espluga de Serra i el Centre d'Estudis Ribagorçans va comptar amb el supor de l'Institut Ramon Muntaner i del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.




Alexis SANCHOva parlar de"Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)", títol de la tesi doctoral que va presentar a la Universitat de Barcelona el passat 23 de juny i que per primer cop exposava a la Terreta







Carles BARRULL, membre de la Plataforma Anti-MAT va fer un resum de la història dels diferents projectes de línies de Molt Alta Tensió que es volien construir al territori i com ara estàn projectades dues: la Montsó-Isona que ja ha rebut 4000 al·legacions; 170 d'elles de la zona de la Terreta-Areny-El Pont de Montanyana; i la Foradada del Toscar-La Pobla de Segur que el Ministeri de Medi Ambient ha considerat, tal com deia la Plataforma, una obra de nova construcció i ha obligat a REESA a que presenti









l cafè acompanyat amb embutits, crispells i mostillo de mel va ser un altre dels protagonistes.

Rafel FOLCH, Tècnic del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, va fer una xerrada sobre "Els neorurals a la Terreta", part d'un DEA-Diploma d'Estudis Avançats sobre el fenòmen neotural a Catalunya que va presentar a la Universitat Rovira i Virgili al mitjans de 2009.
Per finalutzar,l'acordionistaMercè Morera, de la Vall de Boí, va engrescar al públic amb cançons tradicionals pirinenques.







16 parelles van competir en el ja tradicional campionat de botirrarra de la Terreta

La parella formada per Cadolla i Roberto, van guanyar el campionat de Botifarra.

Aquest any la parella formada per Barreda i Josep de Cuncurrell no van poder revalidar e titol de campions aconseguit la passada edicio del torneig

















dimarts, 2 d’agost del 2011

FESTA POPULAR I JORNADA CULTURAL A LA TERRETA. DISSABTE DIA 6


La Terreta celebra el próximo fin de semana su XIX Fiesta y la II Jornada Cultural con todo tipo de actividades para todas las edades y que este año tendrán lugar en la localidad de Espluga de Serra. En pleno debate sobre su futuro administrativo (si se queda en el municipio de Tremp como agregado, si se independiza o si pasa a ser agregado del Pont de Suert), la zona de la Terreta, integrada por 15 núcleos, celebra un año más su fiesta cultural para reivindicar su identidad como tal. El programa de la fiesta incluye una misa, torneo de botifarra, juegos infantiles, bitlles catalanas, cuentos infantiles, baile de tarde, cena popular y baile de noche con rifa de un jamón y chocolotada de madrugada. La jornada cultural incluye varias conferencias sobre los cambios rurales y el paisaje, la música tradicional pireanica, los neorurales de la Terreta, y la polémica de la línea MAT. Los conferenciantes invitados son Joan Ubach, Alexis Sancho, Carles Barrull, Rafel Folch y Mercè Morera. Las actividades están organizadas por la Associació Cultural de la Terreta y la Associació de Veïns d’Espluga de Serra.

dilluns, 1 d’agost del 2011

II JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA, ESPLUGA DE SERRA, 6 AGOST

10.00- Inauguració de la Jornada
10,30- Conferència Inaugural:
"Canvi rural, transformacions del paisatge i polítiques
territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya / Aragó)”
d'Alexis Sancho Reinoso (Universitat de Barcelona)
11,00- "Estat de la qüestió de les MAT Montsó-Isona i
Foradada del Toscar-La Pobla de Segur"a càrrec de
José Feria (portaveu al Pallars de la Plataforma Unitària contral'Autopista
Elèctrica-Montsó-Isona Carles Barrull (membre de la Plataforma Unitària
contral'Autopista Elèctrica-Montsó-Isona)
11,30-Pausa-cafè
12.00- "Neorurals a la Terreta " a càrrec de Rafel Folch
(antropòleg, tècnic del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana).
12.30- “Música tradicional pirinenca”, a càrrec de l’acordionista
Mercè Morera (La Vall de Boí).
13.30- Clausura de la jornada a càrrec de Joan Ubach,
president del Consell Comarcal del Pallars Jussà

TRANSHUMANCIAS DEL SIGLO XXI, A ARENY DE NOGUERA, TOT EL MES D'AGOST

El Alto Ribagorza es una comarca de montaña y sus condiciones naturales hacen que la ganadería ovina tenga en ella una larga tradición. Sin embargo, los ganaderos ribagorzanos deben enfrentarse a un fuerte desequilibrio entre los pastos disponibles en las montañas, que permiten acoger un gran número de cabezas durante el verano, y la escasez de prados de siega y tierras de cultivo para alimentar todos esos animales durante el invierno. Por eso, cuando llegan el frío y la nieve, una buena parte del ganado que pasa el verano en la comarca tiene que desplazarse a la tierra baja a hibernar al valle del Ebro, a las tierras llanas cercanas a Lérida.
La ganadería ovina y la trashumancia son una realidad viva en el Alto Ribagorza. A pesar de la disminución de su peso en los últimos 50 años, son actividades económicas importantes y un referente identitario para los habitantes de la comarca.
Los rebaños y la cañadas actuales no son una supervivencia de tiempos antiguos. Los pastores has adaptado su trabajo y sus explotaciones a un mundo globalizado que cambia continuamente, y combinan los conocimientos aprendidos del pasado con las nuevas exigencias del mercado y las normas vigentes.
Con esta exposición os invitamos a conocer la realidad actual de los ganaderos de ovino, siguiendo con ellos la cabañera desde las fincas de hibernada del valle del Ebro hasta los pastos de verano en las montañas ribagorzanas.
La exposición podrá visitarse de martes a domingo de 11 a 14 h y de 16 a 20 h