dimarts, 29 de març del 2011

DINAR POPULAR A LA TERRETA






El dissabte 26 de març els veïns de la Terreta i representants de l'Ajuntament de Tremp es van reunir per celebrar la finalització de la primera fase de les obres de la circumval·lació de la Terreta. Aquest mes de març han acabat les obres de millora i condicionament del primer tram de la circumval·lació de la Terreta. Aquesta ha estat la primera fase d’una obra molt reclamada i que calia impulsar, tant per millorar les condicions de mobilitat dels veïns de la Terreta com per facilitar les tasques de neteja i manteniment durant els mesos de la neu.Amb aquest motiu membres de l'Ajuntament de Tremp i veïns de tots els nuclis de la Terreta es van trobar a la Torre de Tamúrcia en un dinar popular distès i amè.

dilluns, 28 de març del 2011

L'ASSOCIACIÓ CULTURAL DE LA TERRETA ES REUNIRÀ EL PROPER DIA 2 D'ABRIL




El Casal dels Voltors de la Torre de Tamúrcia és el lloc escollit per a la propera reunió de l'Associació Cultural de la Terreta que es realitzarà el properdissabte 2 d'abril, a les 18:00 hores. L'ORDRE DEL DIA serà: 1. Proposta de canvi de data de la consulta popular del proper 8 de maig. 2. Proposta i calendari d'activitats culturals 2011 3. Plecs i preguntes Us hi esperem a tots/es!!.

dilluns, 21 de març del 2011

HAN DE REPARAR LA CARRETERA DE LA TORRE ABANS DE LA SEUA INAUGURACIÓ



El Ayuntamiento de Tremp que encabeza el socialista Víctor Orrit se ha visto obligado a reparar algunos tramos de la recientemente reformada carretera de la Terreta que va del Pont de la Terreta hasta la Torra de Tamúrcia. El consistorio pallarés, que ha invertido más de un millón de euros en arreglar los siete kilómetros de una pista que continuará hasta la Espluga de la Serra y el resto del valle, ya había dado por finalizada la obra de mejora y tiene previsto inaugurarla el próximo sábado 26 de marzo. Según denuncian varios vecinos de la zona en internet, a través del blog de la asociación La Terreta Decideix, la carretera no está acabada del todo ya que muchos arcenes no se han acabado y hay tramos donde los arcenes, aunque terminados, se han deteriorado. También denuncian que el acceso a las fincas y a Els Masos de Tamúrcia se han acondicionado mal, “algunos son intransitables”, y que en el asfalto recientemente colocado ya hay agujeros. Ante estos socavones, el consistorio actuó el pasado 10 de marzo tapando alguno de los agujeros en el asfalto, como se puede ver en la fotografía que acompaña a esta información. Los vecinos de la Terreta también denuncian a través de la página de internet de la asociación La Terreta Decideix, que el muro construido en la Torre de Tamúrcia “ha empezado a moverse”. En una dura crítica al equipo de Gobierno de Tremp, está asociación ironiza con la cercanía de las elecciones municipales y el hecho de que “el Ayuntamiento socialista de Tremp se está dando prisa en arreglar la nueva carretera y, además, en tapar algunos de los agujeros de la pista que va de Sapeira hacia Espluga de Serra”. Unos agujeros, indican, de los que el consistorio “de cada diez tapa uno”.

divendres, 18 de març del 2011

LA PLATAFORMA ANTI MAT ES DESVINCULA DE LES PINTADES APAREGUDES A TREMP

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA ANTI MAT

Enterados de la aparición de "unas pintadas" en muros del Museo De Ciencias, Consell Comarcal y Ajuntament de Tremp, queremos dejar constancia de que estos actos son contrarios a nuestra forma de actuar, que los consideramos totalmente nefastos, incivicos y vandalicos, que nada tienen que ver con La Plataforma Unitaria contra La autopista Electrica. Mas parecen ser destinados a fomentar una reacción logica, en contra de este movimiento ciudadano que intenta hacer una labor en favor de la sociedad. Por lo que nos declaramos ajenos, y contrarios a esta forma de actuar. En estos momentos delicados que está cercana la propuesta de REESA de agredir nuestras comarcas, tas acciones parecen ser hechas a medida para desprestigiar la dura, larga y paciente labor detodos los quede una u otra forma se oponen a ese proyecto.

Les pintades aparegudes a Tremp contra l'Autopista Elèctrica han commocionat a algunes gents del Pallars, horroritzades per tan tremenda i repudiable acció incívica, acusant als membres de la PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA, de vandàlics i gairebé criminals per aquestes accions.
Si fem un recompte sobre l'esdevingut, vull recordar que, quan van aparèixer estaques envaint terrens i finques, primer REESA va negar la seva participació, després, agafats en l'engany, ho van reconèixer excusant-se en què formaven part de l'estudi que feien en un nou intent de construir aquesta connexió. Llavors, alguns silencis ens van semblar còmplices de l'intent de destruir milers de quilòmetres de les nostres muntanyes i conca, d'atemptar contra la salut dels seus habitants i de tractar-nos com a dòcils serfs d'aquest “poderós Senyor”, amo de les nostres vides i consciències.
Solament després de la ferma determinació d'acabar amb aquest servilisme feudal dels farts de sofrir l'omnipotent poder d'una multinacional, que s'ha apropiat del concepte del públic per al seu interès privat, van reconèixer el seu “error” per després seguir actuant a esquena de les gents. Poques veus es van alçar llavors contra tal despropòsit, sempre justificat en nom de “un progrés” exclusiu pels seus avantatjosos beneficis, del que, per descomptat, no som part.
Posant els punts sobre les is, sense embuts ni floritures, amb claredat i en veu alta, cal fer esment d'alguns “peròs”:
  1. LA PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA no és cap organització, ni partit ni sindicat. És una lliure associació d'entitats i persones, aglutinades per la seva ferma decisió de no deixar-se calcigar per dictadures corporatives. Que funcionem assembleàriament i que els acords que ens uneixen i donen continuïtat es prenen per consens i que cada individu o entitat és lliure d'assumir-les o de no implicar-se ja que per a nosaltres la llibertat no té més adjectiu ni límits que els que dictaminen les nostres consciències. Per això no es fa responsable d'actes que no siguin signats i publicats amb antelació.
  2. Que afirmem que són hipòcrites i fariseus aquells que, amagant-se en la difamació i la fal·làcia, ens assenyalen amb el dit i s'abstenen de nomenar a l'autentico depredador, esperant no ser devorats per l'o que els deixi alguna engruna.
  3. Que, si bé es pot acceptar que aquestes accions no són del nostre grat i no estan en la línia d'actuació d'aquesta Plataforma, no es pot censurar la lliure acció d'uns altres manifestant el seu empipament i descontent.
  4. No ens callaran les interessades veus dels quals s'escandalitzen amb aquests “pecats” i es fan els sords muts i cecs amb els poderosos.
  5. Per que no creiem que tenim la força de la raó, no necessitem ni desitgem la raó de la força.
José Antonio Feria Luna



Pintades amb consignes de protesta contra el projecte de la línia de molt alta tensió (MAT) del Pallars Jussà van aparèixer ahir en diversos carrers deTremp. Operaris van començar ahir a esborrar alguns d’aquests grafits (amb llegendes com No a la MAT o Ni aquí ni enlloc) de les façanes dels edificis. El traçat d’aquesta infraestructura, que haurà de recórrer terrenys d’Osca i del Pallars Jussà, iniciarà aquest mes el període d’informació pública, d’acord amb les previsions del promotor, Red Eléctrica de España (REE). El projecte ha aixecat l’oposició d’un gran nombre de veïns, reunits en una plataforma de protesta, i ajuntaments oscencs i lleidatans pels quals haurà de transcórrer la línia elèctrica. Els contraris a la MAT busquen ara el suport en la seua reivindicació dels partits polítics al Parlament.

dimecres, 16 de març del 2011

ELECCIONS ALS PONT DE SUERT: ALINS VERSUS SOLANES


La capital de l’Alta Ribagorça ha viscut els darrers dos mandats sota l’hegemonia de CiU després de domini socialista. El 2011 repeteixen els candidats de fa quatre anys després d’un mandat plàcid i sense gaires ensurts. El candidat que d’entrada està més ben situat és Albert
Alins (CiU), alcalde del municipi i personalitat política emergent al Pirineu ara que Artur Mas li ha confiat la delegació territorial del Pirineu i l’Aran. La retallada pressupostària l’ha deixat sense directors territorials propis, ja que els ha de compartir amb els de la delegació de les Terres de Lleida, però ha quedat situat ja com un dels tres homes forts de CiU al Pirineu, al costat dels alcaldes de Sort i la Seu d’Urgell, els diputats Agustí López i Albert Batalla. Alins representa l’aposta segura de CiU mentre que el PSC repeteix amb Miquel Solanes al capdavant.
El 2007 Solanes representava la renovació, però va pagar la competènciad’ICV per l’esquerra, que va fer perdre unregidor als socialistes. Solanes presenta un equipamb cares noves i d’altres que repeteixen per aglutinar“experiència i joventut”i anar preparant una opció de govern de futur. Durant aquest darrer mandat s’ha anat tramitant una revisió del pla general que el pròxim govern local haurà d’enllestir definitivament, també s’ha revisat el cadastre municipal i s’ha construïtla nova piscina pública que ara és a punt d’estrenar-se i que contrasta amb l’etapa actual d’escassedat d’inversions arreu del territori. L’oposició ha trobat a faltar millores urbanes com ara zones de vianants i llocs d’aparcament.

LES CLAUS
Serveis. El Pont de Suert, que en el passat va créixer gràcies a l’activitat de les centrals hidroelèctriques, és actualment un petit municipi dedicat als serveis amb l’atur molt per sota de la mitjana catalana.
Turisme. Per fer front a la crisi econòmica li resulta de vital importància el desenvolupament turístic de la comarca a través de l’oferta del romànic, l’esquí i el Parc Nacional d’Aigüestortes.
Hi ha projectes per rellançar els esports d’aventures i el senderisme.
Ribagorça. S’hi han engegat projectes comuns amb la Ribagorça d’administració aragonesa.
David Marín
EL PONT DE SUERT

dimarts, 15 de març del 2011

El equipo de ‘Ca la Pepa’ regresa “feliz” del PandaRaid humanitario.


Jordi Abad y Lluc Turró, los dos jóvenes que partieron hace quince días desde Ca la Pepa para participar con su coche, un modelo de Panda, en la prueba automovilística con carácter humanitario llamada Panda Raid, con destino a Marruecos, ya han regresado a casa. Llegaron el pasado lunes de madrugada a Boí donde fueron recibidos por sus familiares y amigos con pancartas de “Benvinguts campions”. El equipo formado por Lluc i Jordi quedó tercero en la clasificación, empatado con otros equipos. El viaje de la Panda Raid empezó el pasado 4 de marzo en Madrid con una caravana de una treintena de Pandas pilotados por participantes de todo el Estado que llevaban material escolar para repartir en Marruecos a través de una ONG. El viaje automovilístico solidario tuvo siete etapas y llegó hasta Essaouira (etapa final). En el caso de Lluc y Jordi, su Panda transportó 35 kilos de material escolar. Según han explicado los dos jóvenes, el viaje ha sido “agotador pero muy gratificante” y han comentado que salvo algunos pequeños arreglos en carretera, el Panda se ha portado “como un campeón” y ha resistido la larga travesía que les ha llevado a cruzar la Península y el desierto, entotal unos 6.000 kilómetros.

dilluns, 14 de març del 2011

LA TOFONA COM ALTERNATIVA AL CEREAL


Sota terra creix una oportunitat per rellançar l’economia de pagès. La febre de la tòfona ha arribat al camp i, també, a les cuines i les taules de les llars, perquè l’afició a cuinar amb nous productes n’ha disparat el consum, malgrat l’elevat preu d’aquest valuós bolet. La utilització de la tòfona per part dels xefs catalans l’ha convertit en un producte no tan exclusiu imés habitual al cabàs dels qui disfruten a la cuina. Força mercats comencen a oferir-ne als seus clients. La recol·lecció de tòfona negra silvestre té una tradició antiquíssima, però cada cop és més escassa, explica Josep M. Vilella, recol·lector des de petit i ara productor de tòfona de la Baronia de Rialb. El bolet és un bona alternativa al cereal en zones de mitja muntanya, on, al contrari que a la plana de Lleida, el rendiment de l’ordi i el blat és baix. “Fa 8 anys vam plantar roures i alzines on hi havia sembrats. Confiem a guanyarnos millor la vida, però cal tenir en compte que fins al desè any no en culls”, explica Vilella. Arbres, sistemes de reg i gossos ensinistrats per localitzar el fong requereixen una inversió inicial de fins a 4.000 euros per hectàrea. Durant els següents trenta anys, la tòfona requereix poc esforç i inversió, perquè és un bolet rústec, resistent a les plagues. El fong s’inocula al costat de les arrels de roures, alzines, avellaners i garrics, on creix lentament. Ja en producció, i des de novembre a març, es cull setmanalment. Amb 280 habitants, l’Ajuntament de la Baronia de Rialb ha vist en la tòfona una “sortida per posar de relleu el territori”. “Hem creat una marca i enguany ja hem fet unes jornades gastronòmiques als restaurants”, explica Núria Solé. Confien a atraure turisme gastronòmic, com ja han fet al Berguedà. Dues famílies del poble n’han plantat i quatre en preparen el conreu. No és cap experiment. A Terol ja fa trenta anys van creure-hi i la zona –amb 3.000 hectàrees plantades– és la primera productora de l’Estat. De les 30 espècies europees, a Catalunya se’n troben i comercialitzen la d’estiu, la gravada, la magenca i la negra. Aquesta darrera és la segona més valorada del món, després de la tòfona blanca italiana, que no s’ha adaptat al conreu. L’associació que agrupa els productors catalans té 140 socis i la superfície de conreu s’ha triplicat fins a les 400 hectàrees en tres anys. “La crisi de l’agricultura n’ha esperonat la plantació, que té un gran potencial”, segons Dani Oliach, tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que fa anys que treballa per promocionarne el conreu. Els primers intents a Catalunya van ser als anys vuitanta, però van fer mala impressió. “Ara hi ha més informació tècnica”, assegura Oliach. Enguany, se n’han collit les primeres a les Garrigues i el conreu s’estén per les muntanyes de Prades, el Pallars, l’Alt Urgell, la Noguera, el Solsonès i el Berguedà

diumenge, 13 de març del 2011

Autoestima lingüística a la Franja



Fraga serà l’escenari aquest cap de setmana de les Jornades per la Dignificació Lingüística, promogudes per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, amb la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga, la revista d’història local Fogaril i calaixera i la secció d’Òmnium a les terres de Lleida. El nucli de les jornades va tenir lloc ahir al matí, en una sessió en què el filòsof Josep Maria Terricabres, el psicòleg Quim Gibert i l’historiador Jordi Bilbeny van mostrar els seus arguments al voltant del punt central de la trobada: com es pot promoure l’autoestima dels parlants, i això en un context com el de la Franja de Ponent, on la llengua pròpia no és oficial i es troba desplaçada dels llocs oficials, de l’ensenyament (excepte dues hores setmanals optatives) i de la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació (llevat de petites revistes locals i de la recepció de TV3). Josep Maria Terricabras va defensar que la llengua necessita “espais de poder” per tal que els seus parlants puguin tenir autoestima envers la seva pròpia cultura i no se sentin “ciutadans de segona”, una qüestió “necessària no per catalanisme sinó per democràcia”. L’historiador Jordi Bilbeny, al seu torn, va plantejar que la consciència lingüística i nacional dels catalans ha estat històricament perseguida i va citar com a exemple la segregació de les comarques de la Franja, primer administrativament i ara també en l’àmbit diocesà. L’ànima de les jornades, el psicòleg Quim Gibert, arenyenc (Arenys de Mar) resident actualment a Fraga, va acusar el govern d’Aragó de ser “còmplice” de la situació de decadència i diglòssia del català en aquestes comarques.

dijous, 10 de març del 2011

RIBAGORÇA ROMÀNICA COL.LABORA EN LA REHABILITACIÓ DE CASA SULLA




Hace ya más de 15 años, la Asociación de Vecinos de Sapeira (La Terreta de Tremp) compró la Casa Sullà, una de las casas señoriales del pueblo, con el objetivo de convertirla en su local social. Debido al gran deterioro del tejado, se realizó una primera intervención para mantener la estructura del inmueble. La Asociación Ribagorza Románica ha subvencionado una segunda actuación a fin de hacer habitable su interior. La intervención, iniciada en 2009, ha permitido habilitar dos salas en la planta inferior y dotarla de una serie de espacios para acoger un futuro “punto de información” para los visitantes de La Terreta, así como espacios destinados a exposiciones, salas audiovisuales y una gran sala de reuniones polivalente. Con la ayuda de la Asociación, se ha actuado en la planta subterránea, recuperándola como sala polivalente y de exposición; en la planta baja, para destinarla en un futuro a punto de información (mostrador de recepción), sala de proyecciones, archivo de material divulgativo y lavabo público; y en la primera planta, habilitando una parte como sala polivalente y dotándola de un servicio, que complementa la zona de oficina y TV actuales. Cabe destacar que la Casa Sullà era patrimonio de un señor feudal, y por lo tanto es una de las casas con mayor valor patrimonial del pueblo. Además, está ubicada en la zona denominada “el Castillo”, no solo por las magníficas vistas de que disfruta, a orillas del “mirador de los buitres”, sino por estar situada donde se ubicaba un antiguo castillo árabe, del que prácticamente no quedan vestigios, en plena zona fronteriza. Con esta actuación, la Asociación Ribagorza Románica apoya iniciativas de carácter asociativo y promueve la vida social en los pequeños pueblos del territorio.


divendres, 4 de març del 2011

CiU VOL ACONSEGUIR L'ALCALDIA DE TREMP

Pujol ha denunciat el 'joc de talonari' que va aplicar al partit socialista fa 4 anys per aconseguir candidats.

CiU vol recuperar l'Ajuntament de Tremp amb Joan Ubach com a candidat.


Tremp (ACN).- El secretari general adjunt de Convergència, Oriol Pujol, ha denunciat des de tremp el 'joc del talonari i d'un cert sectarisme' que van aplicar els partits que conformaven el Tripartit i de manera especial el Partit Socialista a les comarques del Pallars per captar candidats per les municipals de fa quatre anys. Pujol ha presentat Joan Ubach com a candidat de CiU per Tremp i ha dit que amb la persona d'Ubach confien recuperar l'Ajuntament de Tremp. Oriol Pujol ha dit que sí alguna de les persones que fa quatre anys es va canviar de partit atret per promeses de d'altres formacions volen tornar a CiU la prioritat serà la gent que sempre ha estat fidel a la formació nacionalista.
Oriol Pujol ha reconegut que algunes de les persones que van canviar-se de sigles ara fa quatre anys aquests dies, per 'promeses incomplertes o per temptacions no materialitzades' tornen a picar a la porta de CiU. Pujol ha dit que la prioritat la tindran sempre les persones que han estat sempre fidels a la formació nacionalista. Pujol ha afegit que els que es van canviar de partit han demostrat una falta de coherència molt gran al abandonar una formació solament 'temptats per oferiments' que al final no van acabar complint.Pujol ha deixat clar que el 'joc de talonari' no ha estat i no serà el comportament de Convergència i espera poder retornar en les properes municipals un 'punt de normalitat democràtica i institucional' que en les darreres eleccions els partits que conformaven el Tripartit havien provocat que es perdés. Pujol ha catalogat aquesta actitud de 'mesquina' i ha dit que aquest comportament no té cabuda a CiU.Pujol ha anunciat que CiU presentarà llistes a tots els municipis dels Pallars les properes eleccions municipals amb la voluntat de ser presents a totes les institucions i recuperar-ne algunes que van perdre fa quatre anys com la Diputació de Lleida o l'Ajuntament de Tremp. Oriol Pujol ha parlat de l'Ajuntament de Tremp i ha dit que una persona com Ubach està suficientment capacitada per recuperar-lo i oferir un canvi a al gent de Tremp. Pujol ha dit que CiU és una formació difícil d'arraconar i marginar i així ho tornaran a demostrar en les properes eleccions municipals.

dimecres, 2 de març del 2011

La Terreta quiere convertirse en el municipio 948 de Catalunya


Los vecinos de la Terreta quieren dejar de pertenecer al municipio de Tremp y con este motivo han convocado un referéndum para el día 8 de mayo. Las opciones que se darán a escoger a los vecinos serán cuatro: convertirse en municipio propio, ser Entidad Menor Descentralizada de Tremp, ser Entidad Menor Descentralizada de Pont de Suert o seguir como están. El promotor de esta idea es la Asociación de Vecinos de la Terreta. Tanto el alcalde de Tremp, Víctor Orrit, como el de Pont de Suert, Albert Alins, ven muy complicado que se conviertan en un municipio. Orrit ha dicho que no les pondrá palos a las ruedas si quieren marcharse de Tremp y Alins ve difícil que puedan gestionar 15 núcleos más a los 25 que ya tienen. Los vecinos de la Terreta , el pasado día 25 de abril, ya hicieron una consulta popular para decidir segregarse o no del municipio de Tremp. De los 65 votos emitidos un total de 60 fueron afirmativos. La participación se situó sobre el 60%. Carles Pasqual, presidente de la Asociación de la Terreta, explica que esta nueva consulta la han pedido los vecinos para elegir el futuro administrativo. Pasqual sentencia que lo peor que les podría pasar es que se queden como están dentro del municipio de Tremp. Pasqual argumenta que las realidades de Tremp y de la Terreta son muy diferentes y que desde Tremp los tienen muy poco en cuenta. Pasqual explica que el que quieren conseguir es gestionar desde el territorio sus propios recursos y decidir cuáles son las inversiones necesarias por la zona. Pasqual lamenta que todavía en este punto hay tramos de carretera sin pavimentar. A modo de ejemplo, Pasqual explica que la carretera del núcleo de Aulàs donde hay una quincena de niños no está pavimentada y cuando nieva o llueve se convierte en intransitable. El alcalde de Tremp, Víctor Orrit, afirma que no te constancia formal de ninguna consulta y sí de la voluntad de un determinado colectivo de segregarse de Tremp y crear un municipio propio. Orrit explica que Governació ya los ha informado que es imposible que se puedan convertir en un municipio más de Catalunya. Con respecto a ser EMDde Tremp o Pont de Suert dijo que es un trámite largo y que hace falta el visto bueno del municipio de salida, el de llegada y el de Governació. Orrit ha reconocido algunas de las carencias de esta zona y explicó que el problema y seguirá estando si se marchan a otro municipio. Albert Alins, alcalde del Pont de Suert, dice que su municipio tiene una situación difícil con 25 núcleos
agregados y que no se han planteado la incorporación de más pueblos. Alins afirma que entiende su situación de los pueblos de la Terreta y sus problemas. El alcalde del Pont de Suert ha explicado que será un proceso largo.

La Terreta vol ser el municipi 948 de Catalunya

El dia 8 de maig farà una consulta popular per saber l'opinió dels 15 nuclis d'aquesta zona del municipi de Tremp.

Tremp (ACN).- Els veïns de la Terreta volen deixar de pertànyer al municipi de Tremp i amb aquest motiu han convocat un referèndum pel dia 8 de maig. Les opcions que es donaran a escollir als veïns seran quatre: convertir-se en municipi propi, ser Entitat Menor Descentralitzada de Tremp, ser Entitat Menor Descentralitzada de Pont de Suert o seguir com estan. El promotor d'aquesta idea és l'Associació de Veïns de la Terreta. Tant l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, com el de Pont de Suert, Albert Alins, veuen molt complicat que es converteixin en un municipi. Orrit ha dit que no els posarà pals a les rodes si volen marxar de Tremp i Alins veu difícil que puguin gestionar 15 nuclis més als 25 que ja tenen.
Els veïns de la Terreta , el passat dia 25 d'abril, ja van fer una consulta popular per decidir segregar-se o no del municipi de Tremp. Dels 65 vots emesos un total de 60 van ser afirmatius. La participació es va situar sobre el 60%. Carles Pasqual, president de l'Associació de la Terreta, ha explicat que aquesta nova consulta l'han demanat els veïns per elegir el futur administratiu. Pasqual ha sentenciat que el pitjor que els podria passar és que es quedin com estan dins el municipi de Tremp. Pasqual ha argumentat que les realitats de Tremp i de la Terreta són molt diferents i que des de Tremp els tenen molt poc en compte. Pasqual ha explicat que el que volen aconseguir és gestionar des del territori els seus propis recursos i decidir quines són les inversions necessàries per la zona. Pasqual lamenta que encara en aquest punt hi ha trams de carretera sense pavimentar. A tall d'exemple, Pasqual ha explicat que la carretera del nucli d'Aulàs on hi ha una quinzena de nens no està pavimentada i quan neva o plou es converteix en intransitable.L'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, ha dit que no te constància formal de cap consulta i sí de la voluntat d'un determinat col·lectiu de segregar-se de Tremp i crear un municipi propi. Orrit ha explicat que Governació ja els ha informat que és impossible que es puguin convertir en un municipi més de Catalunya. Pel que fa a ser EMD de Tremp o Pont de Suert ha dit que és un tràmit llarg i que cal el vistiplau del municipi de sortida, el d'arribada i el de Governació. Orrit ha reconegut algunes de les mancances d'aquesta zona i ha explicat que el problema i seguirà sent si marxen a un altre municipi.Albert Alins, alcalde de el Pont de Suert, ha dit que el seu municipi té una situació difícil amb 25 nuclis agregats i que no s'han plantejat la incorporació de més pobles. Alins ha dit que entén la seva situació dels pobles de la Terreta i els seus problemes. L'alcalde de el Pont de Suert ha explicat que la incorporació de la Terreta en un altre municipi o convertir-se en EMD és un procés llarg i complicat que necessita del suport de la Generalitat. Per Alins incorporar 15 nous nuclis és complicat amb l'actual finançament donat que el Pont de Suert actualment està format per 25 nuclis.